Amposta i Deltebre són els dos municipis de més de 10.000 habitants de les Terres de l’Ebre amb els índexs més baixos de recollida selectiva de residus municipals el 2024, segons les dades publicades esta setmana per l’Agència de Residus de Catalunya.
A la capital del Montsià se va recollir selectivament el 41,9 % de les 10.471 tones generades, gairebé cinc punts per sota de la mitjana comarcal i catalana. Tot i això, Amposta ha millorat lleugerament respecte a l’any anterior, passant de 189 a 194 quilos per habitant i any dipositats a les fraccions de recollida selectiva.
A Deltebre, la recollida selectiva va caure un punt respecte al 2023 i es va situar en el 42 % dels residus municipals generats, vuit punts per sota de la mitjana comarcal. El municipi va produir 7.989 tones de residus el 2024, l’equivalent a 669 quilos per habitant, dels quals 3.353 tones —281 quilos per habitant— se van separar en origen. Deltebre és el tercer municipi de l’Ebre que més residus genera per càpita, una dada marcada per l’alta afluència de turistes al llarg de l’any, que incrementa notablement el volum global i distorsiona les estadístiques quan se calculen per habitant.
Les altres dos ciutats amb més de 10.000 habitants presenten millors registres. A Tortosa, cada ciutadà va generar 576 quilos de residus i en va separar 314, fet que situa la recollida selectiva en el 54,6 %, set punts i mig per sobre de la mitjana catalana. A la Ràpita, el 2024 es van generar 7.667 tones (485 per habitant) i se’n van recollir selectivament 4.030 (255 per habitant), amb un índex del 52,5 %.
Els residus municipals inclouen els generats a les llars, comerços, oficines i serveis, així com aquells que, sense ser especials, tenen una composició similar. També s’hi comptabilitzen els procedents de la neteja viària, zones verdes, platges, animals domèstics morts, mobles i vehicles abandonats, i enderrocs d’obres menors.
El 2024, els municipis de Catalunya van generar 3,86 milions de tones de residus municipals, sense comptar les runes, que es registren com a residus de construcció i demolició. A la regió de l’Ebre, se van produir 96.815 tones, un 0,63 % més que l’any anterior, de les quals gairebé la mitat (49,7 %, 48.158 tones) se van separar selectivament, amb un increment només del 0,45 % respecte al 2023.
La generació de residus per càpita a la regió es va situar en 516,5 quilos per habitant, una xifra lleugerament superior a la mitjana catalana (482 kg) i també a la mitjana europea (511 kg). Cada ebrenc va dipositar selectivament 257 quilos, pràcticament la mateixa quantitat que l’any anterior.
Recollida porta a porta
Els municipis més actius en la recollida selectiva van ser Móra la Nova (80,6 %), Flix (80,2 %), la Torre de l’Espanyol (77,8 %), Garcia (77,4 %) i Corbera d’Ebre (77 %), tots amb recollida porta a porta, el sistema més eficient. A l’altre extrem, els pitjors registres van correspondre a Móra d’Ebre (29,2 %), Tivissa (41 %), Santa Bàrbara (41,2 %), Camarles (41,8 %) i Amposta (41,9 %).
Pel que fa a la generació de residus per càpita, els volums més elevats se van registrar als municipis del litoral, amb l’Ametlla de Mar (874 kg/hab.), l’Ampolla (863), Deltebre (669), Alcanar (640) i el Perelló (611). L’impacte del turisme estival hi té un pes determinant. En canvi, quatre municipis de la Ribera d’Ebre i un de la Terra Alta es van situar a la coa: Móra la Nova (302), Rasquera (306), Garcia (311), Ginestar (313) i Corbera d’Ebre (321).
Per comarques, la Terra Alta és la que més recull selectivament (63,3 %), seguida de la Ribera d’Ebre (52,6 %), el Baix Ebre (50,1 %) i el Montsià (46,7 %). A escala catalana, la fracció orgànica va ser la que més va créixer, amb un augment del 6 % respecte al 2023. Els envasos i el paper/cartró també van créixer un 3 %. En canvi, la recollida de vidre va caure un 4 %. Pel que fa a la fracció resta (residus barrejats), se van recollir 2,04 milions de tones, un 1,7 % més que l’any anterior, i que representen el 52,9 % del total, un 0,8 % menys que el 2023.
